M’agrada moltíssim fer excursions a la muntanya: els sistemes de navegació satel·litaris, com el GPS o Galileo,  m'ajuden a no perdre'm.

És increïble poder marcar la meva posició al mapa amb una precisió de només pocs metres: això seria impossible si els satèl·lits dels sistemes de navegació no duguessin uns rellotges atòmics. La naturalesa quàntica dels àtoms assegura l’extrema precisió d’aquests rellotges, que es tradueix en un mínim marge d’error sobre la nostra posició.

Soc experta en ciberseguretat. Avui dia, pràcticament tota la nostra vida està connectada a internet: informació personal, dades financeres, etc. Per protegir la nostra privacitat, cal desenvolupar i millorar els mètodes criptogràfics que tenim.​

Tot i que no està clar quan seran una realitat, em preocupa que els ordinadors quàntics puguin posar en perill aquesta seguretat, però em tranquil·litza saber que la física quàntica també ens proporciona eines per intercanviar informació de manera segura, independentment de com de potents siguin o arribin a ser els​ ordinadors.​

Estic acabant els meus estudis de secundària i he de decidir què vull fer en el futur. M’ha agradat la ciència des de petit, però no sé quina disciplina estudiar a la universitat.​

Darrerament he estat informant-me sobre els avenços en el món de la física quàntica. Tot sona molt prometedor. M’emociona la idea de poder participar en l’expansió del coneixement científic!​

En certa manera, les persones que treballen en ciència són els exploradors dels temps moderns.

Els resultats d'una mesura són probabilístics: no tenim manera de saber què passarà quan mesurem una sola partícula, però podem calcular amb precisió la probabilitat de cada possible resultat.

Aplicacions: nombres aleatoris. De fet, és l'única manera d'obtenir nombres completament aleatoris. Els nombres aleatoris tenen aplicacions en criptografia i en simulació de sistemes complexos (previsió meteorològica, mercat financer, etc.).

Una spin-off de ICFO, Quside, va inventar un generador de nombre aleatoris basat en la física quàntica.

Com que les partícules quàntiques poden comportar-se com ones, podem desenvolupar tecnologies d’ones de matèria en què feixos d’àtoms desempeñen rols similars als de la llum en sistemes òptics.​

Alguns exemples són els làsers de matèria, els interferòmetres atòmics i les lents i miralls atòmics, que aprofiten la naturalesa ondulatòria dels àtoms.​

L’avantatge és que aquests dispositius són extremadament sensibles a petites variacions en les forces gravitacionals i inercials, cosa que els fa prometedors per a aplicacions com acceleròmetres de nova generació (els sensors que detecten el moviment i l’orientació en smartphones i tauletes), entre d’altres.

La física quàntica ha permès el naixement d'una primera onada de tecnologies (com els làsers i els transistors).

Ara podem controlar les partícules quàntiques a nivell individual, arribant a dissenyar noves tecnologies disruptives (segona revolució quàntica).

Exemples: la computació quàntica, la criptografia quàntica, els simuladors quàntics i els sensors quàntics.

Molts dels principis de la física quàntica desafien el sentit comú (per exemple, les partícules han de tenir propietat ben definides) o altres teories físiques (una acció a distància instantània no és possible). Per aquesta raó, els físics es demanaven si la teoria quàntica era incompleta.

John Bell va posar fi a aquest debat filosòfic dissenyant un experiment que permetria excloure possibles explicacions alternatives a la física quàntica que no desafiaven la intuïció.

A partir dels anys 80, es van fer molts tests de Bell que van confirmar la validesa de la física quàntica.

La ciència i la tecnologia han millorat i milloren la qualitat de la nostra vida. No obstant això, queden molts problemes urgents i importants que necessiten solucions que la recerca no ens pot oferir de forma directa i ràpida. Potser hauríem de concentrar els nostres esforços a reduir les desigualtats socials, l’atur, la fam i la pobresa. O poden la ciència i la tecnologia ajudar també en aquests aspectes?

És important que la gent estigui informada sobre els avenços científics per poder expressar opinions crítiques sobre les notícies que ens arriben des dels mitjans de comunicació, la publicitat, les xarxes socials,... i evitar caure en estafes o malentesos. A vegades, però, la informació ve precisament de sectors pseudocientífics de dubtosa fiabilitat.

Com hem de gestionar aquest flux d’informació, sovint dubtosa?

Les seves aplicacions en tots els camps de l’activitat humana canviaran les nostres vides de forma radical, com ja ho van fer en el seu moment l’electricitat i l’electrònica. Hem d’invertir tant com puguem en el seu desenvolupament, per fer-les comercialment viables com més aviat millor. 

No ens hem de deixar enganyar per promeses il·lusòries. Hem arribat molt lluny amb les tecnologies clàssiques i encara ens queda molt camí per recórrer: mantenim la inversió actual en tecnologies quàntiques. Deixem que els científics facin la seva feina i que segueixin investigant, concentrant-nos en mantenir i millorar les tecnologies de què ja disposem. 

La investigació en física quàntica i les seves aplicacions és positiva, però ara mateix tenim altres problemes molt més importants i urgents, com la fam, la pobresa, les guerres i el terrorisme. Mantinguem la recerca, però invertim els nostres diners per buscar solucions per als grans problemes que té la nostra societat actualment.  

Les tecnologies quàntiques són molt prometedores, però per poder-les fer efectives cal tenir un coneixement sòlid de les seves bases. Cal invertir en recerca fonamental: una millor comprensió dels fonaments de la física quàntica portarà de forma natural al desenvolupament de les seves aplicacions.