Treballo a una empresa que dissenya i construeix làsers: en fabriquem de petits com els punters que podeu comprar a la botiga del barri o làsers industrials que poden tallar amb precisió tot tipus de material o fins i tot soldar metalls.

M’agrada molt la meva feina perquè els nostres productes poden satisfer les exigències molt diferents del nostres clients: n’hi ha alguns que necessiten extrema precisió per poder fabricar els microcircuits que estan a dins dels nostres telèfons intel·ligents i tauletes, i d’altres que requereixen potència per poder soldar els components d’un cotxe o fer incisions en pistons de motors d’avions d’una manera precisa i reproduïble per augmentar la seva eficiència.

No sé com ho faria sense internet: tota la música que escolto, les històries que llegeixo, les fotos que comparteixo amb els amics, els vídeos que miro,... tot està al núvol!

Sabíeu que el núvol no és tan eteri com el nom ens pot fer pensar?
Per poder distribuir informació arreu del món de manera ultra ràpida és necessària una xarxa de fibres òptiques que connecta físicament tots els continents i ciutats passant fins i tot pel fons dels oceans. Així l’enorme quantitat de dades que s’envia cada segon pot arribar als nostres dispositius en un no res, siguin les dades necessàries per fer funcionar un hospital o un vídeo de gatets, i tot transportat per fotons!

Fa unes setmanes he aconseguit el treball dels meus somnis: treballo en un maker space, on puc trastejar amb totes les màquines que tenen. M’encanten les estructures flexibles que es poden obtenir tallant fusta: sense la precisió dels làsers, no es podrien obtenir tan fàcilment! També em té fascinada la nova impressora 3D: gràcies a un làser, podem reproduir ràpidament peces de plàstic que altres makers han dissenyat a l’altra punta del món. És quasi com els teletransportadors de les pel·lícules de ciència ficció!

La diversitat és un element clau per poder trobar solucions creatives i originals als problemes: per això és important que en un centre de recerca científica hi hagi molta diversitat. A l’ICFO, hi ha gent de més de 60 nacionalitats que tenen formació diversa (hi ha persones que van estudiar física, química, enginyeria, biologia, neurociència, matemàtica, informàtica, ...): amb aquesta barreja de cultures, idiomes i experiències és més fàcil crear un ambient obert i tolerant on les noves idees poden prosperar i créixer.

La física quàntica descriu el món a escala atòmica i molecular: en els darrers anys, la comunitat científica ha après a aprofitar-se dels fenòmens que apareixen a escala microscòpica per crear noves tecnologies.

S’espera que les tecnologies quàntiques millorin la manera d’estudiar alguns sistemes físics, la seguretat de les nostres comunicacions, la rapidesa de càlcul dels ordinadors i la sensibilitat dels sensors.

Amb més de la meitat dels seus grups treballant en aquests camps, l’ICFO suma els seus esforços als d’altres centres de recerca i empreses formant part activa de xarxes a nivell local (Pla complementari – Comunicacions Quàntiques) i internacional (European Quantum Flagship) que tenen com objectiu accelerar l’arribada d’aquestes tecnologies a l’abast de la societat.

Un feix de fotons ben enfocat pot arribar a atrapar objectes i desplaçar-los de una manera delicada i precisa: això no és ciència ficció, sinó una tècnica fotònica extremadament útil i versàtil que va fer merèixer el premi Nobel al seu inventor.

Podeu trobar pinces òptiques a varis laboratoris de l’ICFO en diferents àrees d’aplicació: per exemple, es fan servir per atrapar àtoms per entendre millor les seves propietats, per mesurar la mobilitat i l’elasticitat d’algunes cèl·lules o per estudiar petits objectes a la frontera entre la física quàntica i la clàssica.

(Foto: Pinces òptiques en un dels laboratoris de l’ICFO.)

A l’ICFO es troben alguns dels racons més freds del món, però ningú hi pot entrar. En aquests llocs la temperatura és més baixa que a l’espai profund: només unes petites fraccions de grau (centenars de nanokèlvins) per sobre del zero absolut.

Només uns pocs laboratoris del món poden reproduir aquestes condicions extremes en petites cambres de buit, on poden atrapar petites quantitats d’àtoms (des de pocs milions fins a un de sol, depenent de l’experiment): per poder estudiar les interessants propietats quàntiques que apareixen a aquestes temperatures tan baixes, és fonamental que els àtoms estiguin el més freds (i per tant el més quiets) possible.

(Foto: Uns dels laboratoris de l’ICFO on refreden àtoms fins a prop del zero absolut.)

A diferència de les tertúlies de la ràdio o de la televisió, a la ciència no totes les opinions tenen el mateix valor. Només si pots sustentar la teva tesis amb proves experimentals i raonaments lògics, el teu descobriment serà acceptat per la comunitat científica.

Per això, les revistes que publiquen els resultats científics fan servir el principi de la revisió d’experts: un resultat nou pot ser publicat només si està acceptat per un grup d’experts en aquell camp que examinen atentament els mètodes i les conclusions de la recerca.

Quan és essencial difondre els resultats científics urgentment, com els nous descobriments sobre el virus SARS-CoV-2 durant la pandèmia, té sentit adoptar aquest sistema per certificar la validesa dels resultats o és millor agilitzar la difusió de la informació?

Les conferències són les ocasions perfectes pels científics per fer conèixer el seu treball als col·legues d’arreu del món, intercanviar idees i establir noves col·laboracions.

Durant els darrers anys, l’emergència climàtica i ara la COVID han obert el debat de si s’haurien de reduir els viatges a favor dels esdeveniments virtuals, els quals no permeten socialitzar i formar lligams de manera natural com en una conferència presencial.

La pandèmia no ha fet altra cosa que accelerar aquest debat: les trobades entre científics haurien de ser presencials o virtuals?

La pandèmia que va sorgir en 2020 ens va ensenyar que la salut pública és un sector molt important que afecta a molts més aspectes de la societat. Un minúscul virus pot afectar la vida de milions de persones en tots els seus aspectes, no només la salut, però també  l’economia, estructura industrial, mercat laboral... 

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar i cuidar la salut de les persones.

Vivim a l’era de la informació. Cada dia més empreses i institucions recullen i analitzen grans quantitats de dades per millorar processos industrials i serveis per a la població. A més, les tecnologies digitals són cabdals per comunicar-nos entre nosaltres, sigui per treballar o divertir-nos. Si fallen els sistemes de informació, també fallen estructures estratègiques com són les xarxes energètiques, control del trànsit, hospitals, governs,... Així, vetllar per la seguretat de les dades i perquè les puguem transmetre massiva i ràpidament és de fonamental importància per una societat digitalitzada com la nostra.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar la recollida, anàlisis, transmissió  i seguretat de dades.

Estem al mig d’una emergència climàtica: per poder-la resoldre calen noves polítiques ambientals i el compromís de la societat sencera. La ciència i la tecnologia poden contribuir a accelerar el canvi de paradigma que es necessita per salvar el planeta amb descobriments i tecnologies innovadores. Si no fem res ara, la Terra serà inhabitable i insostenible, però encara hi som a temps.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin ajudar-nos a cuidar del nostre planeta.

La fotònica és arreu i té un impacte positiu en molts aspectes diferents de la nostra vida. A vegades, una mateixa tecnologia (com per exemple el làser)  pot millorar la salut, la informació i la cura del medi ambient a la vegada. Hi ha molts problemes globals i és complicat establir una prioritat, sobre tot perquè estan interconnectats.

Per això és important no concentrar els nostres esforços en un únic camp d’aplicació: és millor diversificar els nostres esforços per a tenir més possibilitats d’èxit.