Soc comptable, i m’interessa molt la ciència. Per això, sovint miro programes sobre tecnologia a la tele. Fa unes setmanes, vaig veure el Prof. Lluis Torner, director de l’ICFO, explicant que a un mòbil s’utilitzen coses que van merèixer més de 20 premis Nobel fotònics, que fan possible les càmeres, els sensors, les pantalles, a més de la tecnologia que serveix per fabricar els microcircuits i molts dels seus components, i per fer possible la pròpia Internet. Qui hauria dit que tenia tanta fotònica a la meva butxaca!

Fa unes setmanes he aconseguit el treball dels meus somnis: treballo en un maker space, on puc trastejar amb totes les màquines que tenen. M’encanten les estructures flexibles que es poden obtenir tallant fusta: sense la precisió dels làsers, no es podrien obtenir tan fàcilment! També em té fascinada la nova impressora 3D: gràcies a un làser, podem reproduir ràpidament peces de plàstic que altres makers han dissenyat a l’altra punta del món. És quasi com els teletransportadors de les pel·lícules de ciència ficció!

Des de ben petita m’agrada el cinema, però vaig decidir que allò seria la meva vida quan vaig veure la meva primera pel·lícula en 3D.

La possibilitat de veure la profunditat de les escenes a la pantalla em va semblar pura màgia. Però, com passa sovint al cinema, és un efecte especial! Les ulleres amb lents polaritzadores que ens donen a l’entrada seleccionen diferents fotons que provenen dels projectors, fent arribar als nostres ulls dues imatges lleugerament diferents que el nostre cervell combina creant la sensació de tridimensionalitat.

Hi ha coses que els nostres ulls no poden veure. Per exemple, la radiació infraroja i ultraviolada (que els nostres ulls i les càmeres convencionals no poden captar) porten informació que ens pot ajudar a controlar la qualitat dels aliments, a monitoritzar la salut del nostre cos o a veure en condicions adverses (foscor, boira).

Amb els sensors basats en grafè que s’estan desenvolupant a l’ICFO en col·laboració amb Qurv (una spin-off de l’ICFO nascuda el 2020), seria possible fer totes aquestes coses i més amb detectors petits, de baix cost i fàcilment integrables en sistemes electrònics actuals i en tecnologies wearables.

Foto: Prototip de dispositiu wearable basat en grafè per detectar constants vitals

El grafè és el primer material 2D que es va fabricar al món. Malgrat tenir el gruix de tan sols un àtom, el grafè és estable i sorprenentment resistent. Les seves propietats físiques en fan un excel·lent conductor de calor i electricitat, a més de ser flexible, extensible i transparent. Totes aquestes característiques fan del grafè un material molt interessant pel desenvolupament de noves tecnologies.

Les institucions són conscients del potencial d’aquest material i han creat la Graphene Flagship (a nivell europeu) i la GraphCAT (a nivell local) per accelerar la recerca sobre aquest material  i fer-ne arribar els beneficis a la societat. A ICFO treballen alguns dels experts mundials del camp del grafè, participant en molts dels projectes d’aquestes dues xarxes.

Foto: Càmera de amplia banda basada en grafè dissenyada per un equip de l’ICFO

La fabricació digital és una de les innovacions claus de la quarta revolució industrial que estem vivint. La possibilitat d’imprimir objectes en 3D ha obert incomptables noves possibilitats tant a l’escala petita de makers i startups com a escala industrial.

Una de les tècniques més interessants per poder obtenir objectes complexes de forma ràpida és la sinterització, però té la important limitació de que només pot crear objectes negres o grisos.

Una tecnologia recent desenvolupada a l’ICFO permet afegir diferents colors a aquesta tècnica d’impressió 3D, obrint la porta a noves potencials aplicacions i a la possibilitat d’integrar disseny artístic i estètic a la fabricació digital.

Durant la primera gran onada de la pandèmia de la COVID-19, un equip de l’ICFO va treballar intensament amb un equip mèdic de l’Hospital Parc Tauli per provar una nova idea: avaluar amb dispositius fotònics les disfuncions microvasculars en pacients de COVID-19.

Aquesta podria ser una opció de baix cost,  no invasiva pels pacients i senzilla d’ús pels professionals de la salut per ajudar a establir el millor tractament durant les diferents fases de la COVID-19 i ajudar a personalitzar els tractaments. El projecte es va estendre a diferents països del món i fins i tot va ser seleccionat per ser un dels 23 projectes científics que la Unió Europea va finançar a finals de l’estiu del 2020 per fer front a la pandèmia.

Foto: Científics de l’ICFO provant l’equip abans d’enviar-lo als hospitals.

La tecnologia i la ciència han estat part de la nostra vida i aquesta influència va a més. És positiu això? Hi ha una part de la població que no es fia dels resultats dels científics i rebutja els avenços tecnològics: què opines de la seva posició?

Les conferències són les ocasions perfectes pels científics per fer conèixer el seu treball als col·legues d’arreu del món, intercanviar idees i establir noves col·laboracions.

Durant els darrers anys, l’emergència climàtica i ara la COVID han obert el debat de si s’haurien de reduir els viatges a favor dels esdeveniments virtuals, els quals no permeten socialitzar i formar lligams de manera natural com en una conferència presencial.

La pandèmia no ha fet altra cosa que accelerar aquest debat: les trobades entre científics haurien de ser presencials o virtuals?

La pandèmia que va sorgir en 2020 ens va ensenyar que la salut pública és un sector molt important que afecta a molts més aspectes de la societat. Un minúscul virus pot afectar la vida de milions de persones en tots els seus aspectes, no només la salut, però també  l’economia, estructura industrial, mercat laboral... 

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar i cuidar la salut de les persones.

Vivim a l’era de la informació. Cada dia més empreses i institucions recullen i analitzen grans quantitats de dades per millorar processos industrials i serveis per a la població. A més, les tecnologies digitals són cabdals per comunicar-nos entre nosaltres, sigui per treballar o divertir-nos. Si fallen els sistemes de informació, també fallen estructures estratègiques com són les xarxes energètiques, control del trànsit, hospitals, governs,... Així, vetllar per la seguretat de les dades i perquè les puguem transmetre massiva i ràpidament és de fonamental importància per una societat digitalitzada com la nostra.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar la recollida, anàlisis, transmissió  i seguretat de dades.

Estem al mig d’una emergència climàtica: per poder-la resoldre calen noves polítiques ambientals i el compromís de la societat sencera. La ciència i la tecnologia poden contribuir a accelerar el canvi de paradigma que es necessita per salvar el planeta amb descobriments i tecnologies innovadores. Si no fem res ara, la Terra serà inhabitable i insostenible, però encara hi som a temps.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin ajudar-nos a cuidar del nostre planeta.

La fotònica és arreu i té un impacte positiu en molts aspectes diferents de la nostra vida. A vegades, una mateixa tecnologia (com per exemple el làser)  pot millorar la salut, la informació i la cura del medi ambient a la vegada. Hi ha molts problemes globals i és complicat establir una prioritat, sobre tot perquè estan interconnectats.

Per això és important no concentrar els nostres esforços en un únic camp d’aplicació: és millor diversificar els nostres esforços per a tenir més possibilitats d’èxit.