Sóc historiador i dono classes a la universitat.

Crec que molta gent posa molta pressió als científics perquè les seves recerques es tornin ràpidament en aplicacions beneficioses per a la societat. Penso que no hauríem de reclamar resultats tan aviat, i que hauríem de ser pacients i seguir potenciant la investigació.

Per exemple, encara que ja en el 1917 es coneixien els principis teòrics en els que es basa el làser, vam haver d’esperar als anys 60 pel primer prototip i encara molts més anys perquè es tornés una eina tecnològica imprescindible .

Estic acabant el Batxillerat i he de decidir què fer en el futur. Des de petita m'han agradat les ciències, però no sé quina carrera escollir a la universitat.

Últimament m'he estat informant sobre els avenços en el món de la física quàntica, i sonen molt prometedors. M'entusiasma la idea de poder participar en l’expansió del coneixement científic!

En certa manera, les persones que treballen en ciència són els exploradors i exploradores dels temps moderns.

Sóc una experta en ciberseguretat. Avui dia, pràcticament tota la nostra vida està connectada a la xarxa: informació personal, dades financeres... Per protegir la nostra privacitat cal desenvolupar i millorar els mètodes criptogràfics de què disposem.

Em preocupa que els ordinadors quàntics posin en risc aquesta seguretat, però em tranquil·litza que la física quàntica també ens proporcioni les eines per intercanviar-nos informacions de manera segura, independentment de com de potents són i seran els ordinadors.

No podem descriure separadament les propietats de dues partícules entrellaçades.

Si mesurem la polarització (el pla d'oscil·lació d'una ona de llum) d’un fotó, també quedarà determinada instantàniament la del fotó amb el qual està entrellaçat!

Podem entrellaçar només partícules quàntiques, que podem utilitzar, per exemple, per teletransportar informació.

Aplicacions: està en el fonament de la majoria de les noves tecnologies quàntiques, com per exemple la computació i la criptografia.

Moltes de les tecnologies d'ús habitual a dia d'avui estan basades en fenòmens que troben la seva explicació a la física quàntica.

Exemples: els làsers, els transistors que son a la base de l'electrònica, sistemes d'imatge per ressonància magnètica (MRI), cèl·lules fotovoltaiques, els LEDs, el GPS, ...

Totes aquestes tecnologies, imprescindibles per a la vida moderna, formen el que es coneix com la primera revolució quàntica.

Els escàners MRI (imatge per ressonància magnètica) funcionen gràcies a la interacció d’algunes de les partícules del nostre cos (àtoms d’hidrogen) amb camps magnètics molt intensos.

Aquesta tècnica és àmpliament utilitzada en medicina per obtenir imatges dels teixits tous, com ara articulacions i tendons. També és útil per tenir imatges detallades del cervell que permeten identificar aneurismes i tumors.

Per enviar un missatge encriptat cal disposar d'una clau per xifrar i desxifrar el missatge. El repte per al receptor i l'emissor és compartir la clau sense que sigui interceptada.

Gràcies a la superposició i a l’efecte de la mesura sobre els sistemes quàntics, podem compartir claus de manera segura i a distància.

Els sistemes quàntics de distribució de claus poden fins i tot detectar la presència eventual d’espies.

Hi ha diverses empreses (entre les quals LuxQuanta i Quside, empreses spin-off de l'ICFO) que ja ofereixen serveis comercials criptogràfics basats en la física quàntica.

La física quàntica proporciona, en principi, protocols teòrics que són invulnerables als ciberatacs. Tot i així, alguns científics han aconseguit trencar la seguretat de protocols quàntics existents a causa de febleses en la seva implementació. Donada la precisió finita de qualsevol construcció humana, podem refiar-nos de les prediccions teòriques respecte les aplicacions?

Molta gent defensa que el coneixement hauria de ser propietat de tota la humanitat en conjunt. Per un altre costat,  sovint  el desenvolupament de les aplicacions té lloc a la indústria, que és qui fa les grans inversions a canvi d’un rendiment econòmic, amb la conseqüent privatització del coneixement.

Com es pot combinar l’interès públic i privat en la recerca científica?

Les seves aplicacions en tots els camps de l’activitat humana canviaran les nostres vides de forma radical, com ja ho van fer en el seu moment l’electricitat i l’electrònica. Hem d’invertir tant com puguem en el seu desenvolupament, per fer-les comercialment viables com més aviat millor. 

No ens hem de deixar enganyar per promeses il·lusòries. Hem arribat molt lluny amb les tecnologies clàssiques i encara ens queda molt camí per recórrer: mantenim la inversió actual en tecnologies quàntiques. Deixem que els científics facin la seva feina i que segueixin investigant, concentrant-nos en mantenir i millorar les tecnologies de què ja disposem. 

La investigació en física quàntica i les seves aplicacions és positiva, però ara mateix tenim altres problemes molt més importants i urgents, com la fam, la pobresa, les guerres i el terrorisme. Mantinguem la recerca, però invertim els nostres diners per buscar solucions per als grans problemes que té la nostra societat actualment.  

Les tecnologies quàntiques són molt prometedores, però per poder-les fer efectives cal tenir un coneixement sòlid de les seves bases. Cal invertir en recerca fonamental: una millor comprensió dels fonaments de la física quàntica portarà de forma natural al desenvolupament de les seves aplicacions.