A la petita ciutat on visc, l’Ajuntament ha fet instal·lar sensors fotònics per poder prendre decisions informades basades en les dades recollides. Per exemple, van instal·lar una xarxa de sensors per fer el seguiment de la contaminació de l’aire i de l’aigua amb un sistema de dades obertes, per tal que els ciutadans puguin estar informats sobre la salut mediambiental. També estan treballant per connectar tota la població a la xarxa de internet, instal·lant la xarxa de fibra òptica a tots els barris de la ciutat. Encara falten moltes passes, però poc a poc ens estem transformant en una smart city!

Soc un soci  d’una petita empresa familiar que fabrica mobles. Fa uns anys vaig fer instal·lar panells solars a la teulada de la nau que fem servir com a fàbrica i magatzem. Va ser una inversió important, però ara estalvio molts diners a l’hora de pagar les factures d’electricitat de la empresa. A més, amb una elecció com aquesta, no guanya només l’empresa: guanya també el planeta!

Soc professora de física de batxillerat i per motivar els meus estudiants tracto sempre de connectar els conceptes que explico amb coses de la vida quotidiana.

La pandèmia de Sars-CoV-2 m’ha posat fàcil explicar la radiació infraroja, ja que trobem en molts llocs aparells que mesuren la temperatura ràpidament i a distància. Aquests termòmetres són sensors de fotons que capten la radiació infraroja que emeten els nostres cossos. També la llum ultravioleta UVC pot ser útil per ajudar a desinfectar, perquè pot destruir eventuals agents patògens.

L’ICFO és un centre de recerca que va néixer al 2002 per fer  avançar els límits del coneixement en fotònica, la ciència i la tecnologia de la llum. Allí, més de 400 persones d’arreu del món treballen per entendre millor el món que ens envolta o per crear noves tecnologies que podrien resoldre problemes globals en els camps de la salut, de la informació i de la ciberseguretat, de l’energia i de la protecció del medi ambient.

La ciència puntera que s’hi desenvolupa atreu talent i finançaments, afavoreix les col·laboracions amb empreses i centres de recerca d’arreu del món i dona resultats visibles que es tradueixen en nombroses patents i spin-offs.

Cada dia compartim moltíssima informació privada (dades personals, financeres o sanitàries) que podria ser interceptada: els protocols criptogràfics que actualment  les protegeixen no funcionarien amb ordinadors més potents que els actuals.

Una solució podria arribar de la física quàntica, que permet dissenyar protocols criptogràfics que resistirien als atacs de qualsevol ordinador (present o futur). Hi ha encara molts reptes tecnològics per poder arribar a integrar sistemes de criptografia quàntica a la xarxa de telecomunicacions actual: resoldre’ls és l’objectiu de CiViQ, un projecte europeu de la Quantum Flagship que l’ICFO coordina i en el que hi participen altres centres de recerca, universitats i grans i petites empreses, entre les quals hi ha Quside i LuxQuanta, spin-off de l’ICFO fundades en els darrers anys.

Foto: Un dels laboratoris de l'ICFO on es desenvolupen les tecnologies per criptografia quàntica

La fabricació digital és una de les innovacions claus de la quarta revolució industrial que estem vivint. La possibilitat d’imprimir objectes en 3D ha obert incomptables noves possibilitats tant a l’escala petita de makers i startups com a escala industrial.

Una de les tècniques més interessants per poder obtenir objectes complexes de forma ràpida és la sinterització, però té la important limitació de que només pot crear objectes negres o grisos.

Una tecnologia recent desenvolupada a l’ICFO permet afegir diferents colors a aquesta tècnica d’impressió 3D, obrint la porta a noves potencials aplicacions i a la possibilitat d’integrar disseny artístic i estètic a la fabricació digital.

A l’ICFO es troben alguns dels racons més freds del món, però ningú hi pot entrar. En aquests llocs la temperatura és més baixa que a l’espai profund: només unes petites fraccions de grau (centenars de nanokèlvins) per sobre del zero absolut.

Només uns pocs laboratoris del món poden reproduir aquestes condicions extremes en petites cambres de buit, on poden atrapar petites quantitats d’àtoms (des de pocs milions fins a un de sol, depenent de l’experiment): per poder estudiar les interessants propietats quàntiques que apareixen a aquestes temperatures tan baixes, és fonamental que els àtoms estiguin el més freds (i per tant el més quiets) possible.

(Foto: Uns dels laboratoris de l’ICFO on refreden àtoms fins a prop del zero absolut.)

Tenir un coneixement bàsic sobre diferents camps científics i entendre com es crea el coneixement científic és important per a tota la ciutadania. La pandèmia de COVID-19 n’és un exemple: és més fàcil comprendre i aplicar correctament les recomanacions de salut pública (i contribuir a frenar la difusió del virus) si entenem les raons científiques que hi ha darrere i com s’ha arribat a aquestes conclusions.

Encara que s’ensenyi ciència durant l’educació obligatòria, és evident que no és suficient perquè la societat valori la ciència i els seus resultats: com podríem canviar això?

El coneixement no és negatiu a priori: és l’ús que en fan les persones que a vegades crea conseqüències negatives. Sabem que els avenços científics dels últims anys han portat immensos beneficis, però també noves maneres de atemptar contra la seguretat i la llibertat de les persones.

Cal investigar tot, sabent que en alguns casos el coneixement mal emprat pot donar lloc a perills?

La pandèmia que va sorgir en 2020 ens va ensenyar que la salut pública és un sector molt important que afecta a molts més aspectes de la societat. Un minúscul virus pot afectar la vida de milions de persones en tots els seus aspectes, no només la salut, però també  l’economia, estructura industrial, mercat laboral... 

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar i cuidar la salut de les persones.

Vivim a l’era de la informació. Cada dia més empreses i institucions recullen i analitzen grans quantitats de dades per millorar processos industrials i serveis per a la població. A més, les tecnologies digitals són cabdals per comunicar-nos entre nosaltres, sigui per treballar o divertir-nos. Si fallen els sistemes de informació, també fallen estructures estratègiques com són les xarxes energètiques, control del trànsit, hospitals, governs,... Així, vetllar per la seguretat de les dades i perquè les puguem transmetre massiva i ràpidament és de fonamental importància per una societat digitalitzada com la nostra.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar la recollida, anàlisis, transmissió  i seguretat de dades.

Estem al mig d’una emergència climàtica: per poder-la resoldre calen noves polítiques ambientals i el compromís de la societat sencera. La ciència i la tecnologia poden contribuir a accelerar el canvi de paradigma que es necessita per salvar el planeta amb descobriments i tecnologies innovadores. Si no fem res ara, la Terra serà inhabitable i insostenible, però encara hi som a temps.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin ajudar-nos a cuidar del nostre planeta.

La fotònica és arreu i té un impacte positiu en molts aspectes diferents de la nostra vida. A vegades, una mateixa tecnologia (com per exemple el làser)  pot millorar la salut, la informació i la cura del medi ambient a la vegada. Hi ha molts problemes globals i és complicat establir una prioritat, sobre tot perquè estan interconnectats.

Per això és important no concentrar els nostres esforços en un únic camp d’aplicació: és millor diversificar els nostres esforços per a tenir més possibilitats d’èxit.