Vaig portar ulleres des de molt petit i sempre volia ser com els meus amics que podien fer esport i anar a la piscina sense tenir problemes de vista. Fa dos anys vaig poder operar-me als ulls per reduir la meva miopia i per fi puc veure el món directament i no a través del vidre de les ulleres! I tot gràcies als fotons d’un làser ultraprecís que va permetre al cirurgià fer incisions als meus ulls amb mínim risc.

Des de ben petita m’agrada el cinema, però vaig decidir que allò seria la meva vida quan vaig veure la meva primera pel·lícula en 3D.

La possibilitat de veure la profunditat de les escenes a la pantalla em va semblar pura màgia. Però, com passa sovint al cinema, és un efecte especial! Les ulleres amb lents polaritzadores que ens donen a l’entrada seleccionen diferents fotons que provenen dels projectors, fent arribar als nostres ulls dues imatges lleugerament diferents que el nostre cervell combina creant la sensació de tridimensionalitat.

Soc professora de física de batxillerat i per motivar els meus estudiants tracto sempre de connectar els conceptes que explico amb coses de la vida quotidiana.

La pandèmia de Sars-CoV-2 m’ha posat fàcil explicar la radiació infraroja, ja que trobem en molts llocs aparells que mesuren la temperatura ràpidament i a distància. Aquests termòmetres són sensors de fotons que capten la radiació infraroja que emeten els nostres cossos. També la llum ultravioleta UVC pot ser útil per ajudar a desinfectar, perquè pot destruir eventuals agents patògens.

La llum del Sol és una font d’energia gratuïta i inexhaurible que hem d’aprendre a aprofitar el màxim possible, sobre tot en el context actual d’emergència climàtica.

A l’ICFO, diverses persones es dediquen a estudiar nous materials per crear cèl·lules solars transparents i/o flexibles que ens permetrien obtenir energia des de llocs on ara és complicat fer-ho. Per exemple, es podrien integrar en els cotxes elèctrics per augmentar la seva autonomia o a finestres d’edificis per maximitzar la superfície de captació de llum solar i per tant la producció de energia. També es podrien integrar a la roba o a dispositius wearables: així es reduiria la mida  de bateries i per tant de l’objecte.

Foto: El quadrat de diferent color sobre la O del logotip de l’ICFO és una cèl·lula solar transparent.

La fabricació digital és una de les innovacions claus de la quarta revolució industrial que estem vivint. La possibilitat d’imprimir objectes en 3D ha obert incomptables noves possibilitats tant a l’escala petita de makers i startups com a escala industrial.

Una de les tècniques més interessants per poder obtenir objectes complexes de forma ràpida és la sinterització, però té la important limitació de que només pot crear objectes negres o grisos.

Una tecnologia recent desenvolupada a l’ICFO permet afegir diferents colors a aquesta tècnica d’impressió 3D, obrint la porta a noves potencials aplicacions i a la possibilitat d’integrar disseny artístic i estètic a la fabricació digital.

Per captar imatges d’algunes coses molt ràpides (com per exemple una bala travessant una poma) és necessari il·luminar-les amb un pols de llum tan ràpid com la escena que volem capturar. Així, per poder observar el comportament dels electrons en algunes reacciones químiques, és necessari enviar polsos de llum extremadament ràpids.

Tan ràpids que s’hauria de dividir un segon pels nombre de segons que han passat des de l’inici de l’univers per obtenir la seva durada (alguns attosegons).

En un dels laboratoris de l’ICFO, treballen en la generació d’aquests polsos per estudiar fenòmens que puguin ajudar a millorar la síntesis de productes químics o el rendiment de carburants o d’ordinadors.

Foto: Un dels làsers de l’ICFO que permet generar polsos ultraràpids.

L’ICFO encoratja a la societat a formar part de la comunitat científica a través d’experiments científics rigorosos que requereixen la participació dels ciutadans, conscienciant a la societat sobre la importància de la ciència de manera atractiva i permetent a tothom contribuir significativament a la investigació científica.

Als darrers anys, l’ICFO ha coordinat diferents experiments de ciència ciutadana, com el BIG Bell Test, que va aconseguir la participació de més de 100.000 ciutadans en una sèrie d’experiments avantguardistes de física quàntica portats a terme en 12 laboratoris punters d’arreu del món. També va organitzar NightUp Castelldefels, un experiment pilot per comprovar si podem fer servir els sensors dels mòbils per recollir dades útils pels estudis sobre la contaminació lumínica.

Foto: Ciutadans participant a NightUp Castelldefels.

Durant els anys de la guerra freda, la majoria dels descobriments fets al bloc soviètic es publicaven en rus i per això no eren de fàcil accés a nivell mundial. És evident que una comunicació clara i eficaç és a la base del progrés científic.

Avui en dia, es fa servir l’anglès com a llengua vehicular de forma massiva. Els científics que no dominin bé l’anglès poden ser perjudicats, perquè tenen més dificultats a l’hora d’expressar i difondre les seves idees i resultats dels seus col·legues de parla anglesa. Com podem assegurar igualtat d’oportunitats independentment de la llengua materna dels científics, tot i mantenint una llengua vehicular comú que permeti la comunicació ràpida i eficaç dins de la comunitat científica?

Les conferències són les ocasions perfectes pels científics per fer conèixer el seu treball als col·legues d’arreu del món, intercanviar idees i establir noves col·laboracions.

Durant els darrers anys, l’emergència climàtica i ara la COVID han obert el debat de si s’haurien de reduir els viatges a favor dels esdeveniments virtuals, els quals no permeten socialitzar i formar lligams de manera natural com en una conferència presencial.

La pandèmia no ha fet altra cosa que accelerar aquest debat: les trobades entre científics haurien de ser presencials o virtuals?

La pandèmia que va sorgir en 2020 ens va ensenyar que la salut pública és un sector molt important que afecta a molts més aspectes de la societat. Un minúscul virus pot afectar la vida de milions de persones en tots els seus aspectes, no només la salut, però també  l’economia, estructura industrial, mercat laboral... 

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar i cuidar la salut de les persones.

Vivim a l’era de la informació. Cada dia més empreses i institucions recullen i analitzen grans quantitats de dades per millorar processos industrials i serveis per a la població. A més, les tecnologies digitals són cabdals per comunicar-nos entre nosaltres, sigui per treballar o divertir-nos. Si fallen els sistemes de informació, també fallen estructures estratègiques com són les xarxes energètiques, control del trànsit, hospitals, governs,... Així, vetllar per la seguretat de les dades i perquè les puguem transmetre massiva i ràpidament és de fonamental importància per una societat digitalitzada com la nostra.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin millorar la recollida, anàlisis, transmissió  i seguretat de dades.

Estem al mig d’una emergència climàtica: per poder-la resoldre calen noves polítiques ambientals i el compromís de la societat sencera. La ciència i la tecnologia poden contribuir a accelerar el canvi de paradigma que es necessita per salvar el planeta amb descobriments i tecnologies innovadores. Si no fem res ara, la Terra serà inhabitable i insostenible, però encara hi som a temps.

Per això és important concentrar la majoria dels nostres esforços en projectes de recerca que puguin ajudar-nos a cuidar del nostre planeta.

La fotònica és arreu i té un impacte positiu en molts aspectes diferents de la nostra vida. A vegades, una mateixa tecnologia (com per exemple el làser)  pot millorar la salut, la informació i la cura del medi ambient a la vegada. Hi ha molts problemes globals i és complicat establir una prioritat, sobre tot perquè estan interconnectats.

Per això és important no concentrar els nostres esforços en un únic camp d’aplicació: és millor diversificar els nostres esforços per a tenir més possibilitats d’èxit.