La càmera Schlieren

El treball explora les possibilitats d’aconseguir la invisibilitat creant una capa d’invisibilitat mitjançant un sistema de lents. L’experiment ha estat realitzat primerament per investigadors de la Universitat de Rochester
i vam reproduir-ho a les instal∙lacions de l’ICFO. La clau de l’experiment ha estat aconseguir que el feix de llum es faci estret en una regió de l’espai. En aquest espai hi ha tota una regió que resulta en una regió cega per al observador.

Quan em van oferir la possibilitat de fer el meu Treball de Recerca al ICFO, al principi no sabia quin tema escollir, aleshores la Marta García em va parlar de la càmera Schlieren, i em va semblar un tema molt interessant. Aquesta càmera permet veure les coses des d’un altre punt de vista: observant les conveccions d’aire produïdes pel mateix objecte o bé les que hi passen a prop.

Existeixen dues maneres de muntar el sistema Schlieren. El primer consisteix en utilitzar dos miralls còncaus, iguals, per crear un feix de raigs paral·lels. Per fer aquest mètode, cal una font de llum, una lent per concentrar-la i posar el primer mirall a la distància focal del mateix comptant des del punt on es concentra la llum; i el segon mirall es posa paral·lel al primer per captar el feix de raigs paral·lels, i tornar-lo a concentrar allà on posarem la càmera. El segon mètode, que és el que he utilitzat, en canvi, consta només d’un sol mirall còncau. La font de llum es col·loca al doble de la distància focal del mirall, juntament amb la càmera digital.
Vaig començar a desenvolupar el meu treball a l’ICFO al maig. Aleshores primer de tot, vaig aprendre a alinear el mirall d’11 cm de diàmetre que teníem amb la llum. Més tard, a l’estiu vam fer un muntatge on ja hi vam posar tots els elements, el que ens va permetre obtenir les primeres imatges d’unes solucions de sal i sucre en aigua. Durant l’estiu ja teníem el mirall amb el qual anàvem a fer el muntatge final, però ens faltava un suport adequat, ja que s’ha de subjectar el mirall perfectament per tal que no es mogui gens. Va ser a inicis de setembre quan ja vam poder fer el muntatge amb el mirall gran. Aleshores vam muntar-la i vam poder observar fenòmens que l’altre mirall no ens havia permès veure com la calor emesa per la nostra mà.
Vam fer diverses observacions entre les quals hi havia, el vapor de l’alcohol caient d’una ampolla, la calor produïda per un encenedor al fer la combustió del gas, o bé com es dissolien uns granets de sucre amb aigua.