Treballo per a una empresa que sempre ha apostat per a la investigació i la innovació com a forma de creixement econòmic. Invertir en recerca és invertir en futur.

Recentment hem invertit molts diners en una start-up fundada per joves científics que estan fent avenços importants en el camp de la criptografia quàntica.

Apostar en tecnologies que encara no estan madures és clarament un risc, però qui ho fa abans que els altres, s’assegura els màxims beneficis en cas d’èxit.

Soc experta en ciberseguretat. Avui dia, pràcticament tota la nostra vida està connectada a internet: informació personal, dades financeres, etc. Per protegir la nostra privacitat, cal desenvolupar i millorar els mètodes criptogràfics que tenim.​

Tot i que no està clar quan seran una realitat, em preocupa que els ordinadors quàntics puguin posar en perill aquesta seguretat, però em tranquil·litza saber que la física quàntica també ens proporciona eines per intercanviar informació de manera segura, independentment de com de potents siguin o arribin a ser els​ ordinadors.​

Soc infermera i treballo en una clínica rural a Ghana. Durant anys, el nostre repte més gran ha estat diagnosticar pacients sense tenir accés a equips d’imatge costosos. Recentment, he sentit a parlar d’una nova generació de sensors mèdics compactes i de baix cost desenvolupats a partir de tecnologia quàntica, dispositius que algun dia podrien detectar malalties com la tuberculosi o la malària amb una precisió extraordinària utilitzant només una petita mostra de sang.​

No sé quan aquestes tecnologies arribaran fins a nosaltres, però per primera vegada tinc la sensació que la ciència que es desenvolupa en grans centres de recerca llunyans podria algun dia marcar una diferència real aquí.

No podem descriure separadament les propietats de dues partícules entrellaçades.

Si mesurem la polarització (el pla d’oscil·lació d’una ona de llum) d’un fotó, també quedarà determinada instantàniament la del fotó amb el qual està entrellaçat!

Podem entrellaçar només partícules quàntiques, que podem utilitzar, per exemple, per teletransportar informació.

Aplicacions: està en el fonament de la majoria de les noves tecnologies quàntiques, com per exemple la computació i la criptografia.

No es pot mesurar simultàniament i amb precisió arbitrària dos observables incompatibles, com la posició i la velocitat d’una partícula.

Això és conegut també com a principi d’incertesa de Heisenberg.

Com més precís és el valor d’una de les variables, més indeterminada queda el valor de l’altra. Per exemple, si conec la posició d’una partícula amb molta precisió, llavors la seva velocitat serà altament indeterminada.

Aplicacions: sensors. Podem fer servir aquesta propietat per a obtenir mesures ultra-sensibles de camps magnètics o gravetat.

Encara que potser no ens n’adonem, moltes de les tecnologies quotidianes actuals es basen en fenòmens que es poden explicar mitjançant la física quàntica.​

Exemples: els làsers, els transistors que són la base de l’electrònica, els sistemes d’imatge per ressonància magnètica (RM), les cèl·lules fotovoltaiques, els LED, el GPS, etc.​

Totes aquestes tecnologies, essencials per a la vida moderna, formen part del que es coneix com la primera revolució quàntica, fruit dels primers descobriments quàntics del segle XX.​

Els objectes quàntics, com els fotons i els electrons, mostren un comportament dual: poden actuar com a partícules o com a ones, depenent de l’experiment. Per exemple, els electrons poden impactar en un detector com a partícules individuals, però quan molts es fan passar per una doble escletxa, formen un patró d’interferència com les ones.​

Aquest comportament ha estat confirmat experimentalment i és fonamental per entendre els microscopis, els feixos d’electrons i molts dispositius quàntics

​

La ciència i la tecnologia han millorat i milloren la qualitat de la nostra vida. No obstant això, queden molts problemes urgents i importants que necessiten solucions que la recerca no ens pot oferir de forma directa i ràpida. Potser hauríem de concentrar els nostres esforços a reduir les desigualtats socials, l’atur, la fam i la pobresa. O poden la ciència i la tecnologia ajudar també en aquests aspectes?

Les tecnologies quàntiques podrien revolucionar camps com la medicina o les comunicacions segures. Tot i això, les tecnologies capdavanteres solen arribar primer als països i comunitats més rics.​

Ampliaran les tecnologies quàntiques la bretxa entre aquells que tenen accés a eines avançades i els que no? Com haurien els investigadors, les institucions i els governs de garantir que els beneficis del progrés científic es distribueixin de manera justa?

Les seves aplicacions en tots els camps de l’activitat humana canviaran les nostres vides de forma radical, com ja ho van fer en el seu moment l’electricitat i l’electrònica. Hem d’invertir tant com puguem en el seu desenvolupament, per fer-les comercialment viables com més aviat millor. 

No ens hem de deixar enganyar per promeses il·lusòries. Hem arribat molt lluny amb les tecnologies clàssiques i encara ens queda molt camí per recórrer: mantenim la inversió actual en tecnologies quàntiques. Deixem que els científics facin la seva feina i que segueixin investigant, concentrant-nos en mantenir i millorar les tecnologies de què ja disposem. 

La investigació en física quàntica i les seves aplicacions és positiva, però ara mateix tenim altres problemes molt més importants i urgents, com la fam, la pobresa, les guerres i el terrorisme. Mantinguem la recerca, però invertim els nostres diners per buscar solucions per als grans problemes que té la nostra societat actualment.  

Les tecnologies quàntiques són molt prometedores, però per poder-les fer efectives cal tenir un coneixement sòlid de les seves bases. Cal invertir en recerca fonamental: una millor comprensió dels fonaments de la física quàntica portarà de forma natural al desenvolupament de les seves aplicacions.